dilluns, 29 d’abril del 2013

Les mandonguilles de bacallà

El xiquet duu un entrepà de mandonguilles de bacallà per a esmorzar. Li agraden molt les mandonguilles de bancallà. La seua mare les fa boníssimes, les acompanya de tomata fregida. Si en sobren del sopar, li les posa per a esmorzar a l'endemà.

La missa s'esta fent massa llarga amb l'entrepà a la butxaca del guardapols. És quaresma i el capella parla de la importància del dejuni i de l'abstinència dels divendres. El xiquet no pensa més que en el seu entrepà embolicat en paper de manila.

Sense poder resistir-se més —tampoc és que hi faça molt d'esforç—, comença a mossegar l'objecte del seu desig. Primer a mossets xicotets, però a mesura de que va salivant, augmenten els mossos, tant en grandària com en freqüència.

—¡¿Qué hace usted?! ¿No sabe usted que en la capilla no se puede comer? —la veu de don Jesús sona com un tro anunciant una bona tempesta. 

Es tem el pitjor i busca ràpidament una eixida que no troba. No pot negar el que esta fent, el tros de pa que no s'ha menjat per falta de mescla —la mare té el costum de no tallar el pa del tot perquè no es trenque— li ix de la butxaca desvergonyit .

—¿Que había en el bocadillo?

—Albóndigas, don Jesús.

—Además albóndigas. ¿Qué le parece? ¿Usted no sabe que los viernes de cuaresma es obligatorio abstenerse de comer carne?

—No eran de carne, eran de bacalao.

—¡Cállese! No me replique. Esto es una falta de disciplina grave i lo pagará. Lo que queda de semana se quedarà castigado sin recreo.

Al xiquet, el càstig imposat li sembla just. Podia haver estat pitjor, i al cap i a la fi quan és divendres, ni que siga de quaresma, poca setmana queda.

Un poquito de paciencia

El capità del vaixell demanà a la tripulació que tingueren una miqueta de paciència, que les seues maniobres eren les correctes per a traure'ls d'aquella situació en que la nau estava mig enfonsada. No sé què li van veure en la mirada, que per primera vegada li hi van creure, i per primera vegada el capità no els va mentir. Molt aviat el vaixell s'enfonsà del tot i acabarem tots ofegats.

dissabte, 27 d’abril del 2013

Somni oblidat

L'altra nit vaig somniar que estava somniant que somniava alguna cosa que ara no puc recordar. Però això és normal, alguns dels somnis s'obliden.

dijous, 25 d’abril del 2013

Misteri econòmic

Ni els més prestigiosos economistes s'explicaven com podia ser, que la situació econòmica d'aquell país millorés contínuament cap a pitjor.

dimecres, 24 d’abril del 2013

Correspondència

Ahir el Barça va tenir un detall molt bonic amb els merengues, en perdre per golejada contra el Bayern. En justa reciprocitat, hui el Madrid ha volgut tornar el detall amb la seua derrota contra el Borussia; reciprocitat molt ben acollida pels culés, malgrat que s'esperava que fos més esplendida.

dimarts, 23 d’abril del 2013

Desigualtat d'oportunitats

No vaig tenir les mateixes oportunitats que d'altres que tingueren èxit en la vida. Els meus companys de classe eren molt mals estudiants i no em va servir de res copiar-los els exàmens.

dilluns, 22 d’abril del 2013

El ministre criticat

En la seua etapa de ministre, fou molt criticat pels seus companys del govern, ja que les seues parides no eren prou originals i no desviaven bé l'atenció de la gent.

Relats Conjunts. El Plomall.

Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673
Aportació a Relats conjunts.
—Que no acabeu encara?
—Haurà de perdonar-me sa majestat, però és que els plomalls no m'ixen bé, són molt difícils de dibuixar.
—Doncs, afanyeu-vos perquè m'estic pixant.

dissabte, 20 d’abril del 2013

Rebutjat

Vaig voler donar el meu cos a la ciència i em digueren que no els interessava, que preguntara en la ignorància.

divendres, 19 d’abril del 2013

Cruïlla de contes

Van preguntar-li si havia llegit el conte de El dinosaure i digué que no s'ho podia permetre, que s'esperaria a l'edició de butxaca.

dijous, 18 d’abril del 2013

Dació en pagament

El partit governant d'aquell país, molt curós amb els més desprotegits, ha millorat la iniciativa popular per a canviar la llei hipotecària. No és just que les famílies que no puguen pagar la hipoteca, perden la seua casa i es queden sense res; almenys, que es queden amb el deute.

dimecres, 17 d’abril del 2013

dimarts, 16 d’abril del 2013

Prohibició mental

Per por a qualsevol mena d'organització opositora al règim establit, aquell govern arribà fins i tot, a prohibir les associacions d'idees. 

Un sistema infal·lible


El perdedor de les eleccions d'aquell país, demanava un segon recompte de vots. Això era de tindre mal perdre, perquè un sistema de votacions, que és electrònic i que fins i tot disposa d'assistents que diuen a la gent on s'ha de prémer, no pot fallar mai.

diumenge, 14 d’abril del 2013

Efectes adversos

Quan aconseguí que es divorciara de la seua dona, les coses canviaren  per a ella. En perdre la condició d'amant, s'acabaren els regals cars, els sopars romàntics i les escapades de cap de setmana; la resta, per desgràcia, encara roman.

dissabte, 13 d’abril del 2013

Escrache II

El virrei trobava mètodes feixistes i acarnissament en aquells actes, ja que els insults es produïen a menys de tres-cents metres de les víctimes.

divendres, 12 d’abril del 2013

Enemics

Aquells dos vells enemics, lluny de llimar asprors, s'atacaven cada vegada amb més freqüència i ferotgia; començaven a comportar-se com si foren parents.

Quedar-se mirant el dit


Igual que aquell que quan li la assenyalaren, en comptes de mirar la lluna es queda mirant el dit, van fer ahir els mitjans de comunicació.

Premsa, ràdio i televisió, ens informaren de que el president del Congrés havia hagut d'expulsar de la tribuna a tres diputats d'Esquerra per parlar en català; i que després s'havia format un aldarull amb el públic convidat per algun diputat del PSOE, que hi havia anat per protestar pel tema de les "preferents". No vull llevar-li importància a aquestos dos fets, perquè la tenen. Però, si més no jo, no vaig sentir parlar de la quantitat de escons buits que hi havia a l'hemicicle, i això que, segons va dir el president —quan es dirigí a Joan Tardà— s'hi estava tractant un tema molt important.

Senyors peridodistes, el fet de que dins de l'escenari de retallades que hi ha pertot arreu, hi haja un munt de diputats que estan cobrant un bon sou i no sabem on són ni què fan, em sembla de vital importància.

dijous, 11 d’abril del 2013

Escrache

No li deixaven ni desdejunar tranquil. Tot just engegava la ràdio, es presentaven la TROIKA, el BOE i el DOGV, per fer-li escrache a la cuina de sa casa.

dimecres, 10 d’abril del 2013

Més mesures

Deien que les mesures preses d'austeritat en la despesa no eren suficients. Tenien raó, calia sobretot, que començaren a estalviar en estupidesa.

dimarts, 9 d’abril del 2013

S'acabà la pau al fossar

Quan una personalitat mor, sol passar que rep tot un seguit de homenatges i reconeixements, fins i tot l'alcalde de torn s'afanyarà en dedicar-li un carrer.

Des que va esclatar la bombolla immobiliària, els carrers nous escassegen; llavors, si a algú li donen un carrer, a un altre li l'han de llevar. Això genera enveges i rancúnies als cementiris. Ja no es pot assegurar de que aquesta gent, els difunts, estiguen descansant en pau. I és que alguns governs no es conformen amb fotre els vius, sinó que han de fotre també els morts. 

diumenge, 7 d’abril del 2013

Oportunisme

Com que en Josep (l'home que descansa) ha interromput la sèrie d'èxit "Suïcidi" per falta de pressupost, aprofitaré per publicar un nou capítol i així furtar-li audiència.


Suïcidi 4

Cansat de que tothom s'allunyara d'ell perquè deien, sense fonament, que era un malastruc, va decidir suïcidar-se.

La carta que li envià al jutge explicant-ne els motius, fou retornada per defunció del destinatari.

divendres, 5 d’abril del 2013

Invocació fallida

L'altra nit invocàrem un esperit. S'hi presentà però no va servir per a res, no enteníem el que deia perquè parlava una llengua morta.

dijous, 4 d’abril del 2013

Mala sort

Es queixava de que la seua sort era molt mala. Però, què anava a fer la pobre sort amb este desgraciat?

dimecres, 3 d’abril del 2013

Sensibilitzat

Dins de la seua gàbia, el beneït pardal, molt sensible amb els drets dels humans, es plantejava obrir-ne la porta i alliberar el seu amo.

dimarts, 2 d’abril del 2013

Discriminació social

Era una societat molt segregacionista, obligava als rics a viure fora de la ciutat, discriminats en urbanitzacions.

dilluns, 1 d’abril del 2013

Agraïment

Anava al parc tots els migdies per donar de menjar als coloms. Assegut en un banc repartia llavors en mig del rebombori de les aus. Després s'adormia, i així es quedava una estona abans d'arribar el moment de tornar a casa. Els coloms acabaven de menjar-se les llavors de la bossa que sostenia sobre la falda. Quan despertava, els coloms ja se n'havien anat. Només li deixaven la bossa buida i els camals dels pantalons plens de mostres de gratitud. 

Constància

Al llarg de la seua existència, sempre es mostrà tossut i invariable, vingué al món amb els peus per davant i se n'anà, constant, de la mateixa manera.