Quan una personalitat mor, sol passar que rep tot un seguit de homenatges i reconeixements, fins i tot l'alcalde de torn s'afanyarà en dedicar-li un carrer.
Des que va esclatar la bombolla immobiliària, els carrers nous escassegen; llavors, si a algú li donen un carrer, a un altre li l'han de llevar. Això genera enveges i rancúnies als cementiris. Ja no es pot assegurar de que aquesta gent, els difunts, estiguen descansant en pau. I és que alguns governs no es conformen amb fotre els vius, sinó que han de fotre també els morts.
Perquè hi ha gent que té molta capacitat de fotre, i no en té prou amb el temps d'una simple vida humana.
ResponEliminaSí n'hi ha que són experts i que no tenen mesura en la seva necessitat de fotre...
ResponEliminacoi que comencin a treure totes les avingudes del generalisimo que tindran un munt de plaques netes per posar noms més adients......es que se'ls hi ha de dir tot.
ResponEliminaVes que els morts no emprenyin gaire!, que encara els desnonaran dels nínxols.
ResponEliminaSol caldria que canviessin tots els carrers Majors de pobles i ciutats i en tindrien un munt de lliures per regalar i homenatjar!
ResponEliminaAçò explica l'augment de l'esperança de vida.
ResponEliminaPer Mallorca n'ha quedat un lliure!!!! jejjeje
ResponEliminaEls morts encara estan així de fotuts, com els vius.
ResponEliminaParlant de fossars, sembla que el de Les Moreres, potser restarà a les fosques, ja que diuen que és una despesa massa gran d'energia...
ResponElimina