Anava al parc tots els migdies per donar de menjar als coloms. Assegut en un banc repartia llavors en mig del rebombori de les aus. Després s'adormia, i així es quedava una estona abans d'arribar el moment de tornar a casa. Els coloms acabaven de menjar-se les llavors de la bossa que sostenia sobre la falda. Quan despertava, els coloms ja se n'havien anat. Només li deixaven la bossa buida i els camals dels pantalons plens de mostres de gratitud.
Hi ha coses que te les guanyes a pols...
ResponElimina"Qui no vulgui pols que no vagi a l'era" i
"Qui no vulgui cagarades que no peixi coloms"
Mmmmmmm... i ara que t'he de dir jo? hahaha... eeeeeeeeeecs! :-P :-P
ResponEliminaDoncs cadascú agraeix com pot, oi? jejje
ResponEliminaAferradetes!
Seriosament, com fan molts fills amb els pares.
ResponEliminaper reis que demani un davantal....a ser possible impermeable
ResponEliminaÉs que els coloms són molt agraïts, però se li cobren la companyia he, he...
ResponElimina