Home, si ja es pressentia una entrada amb pudor de peus, ja era d'esperar que els peus li siguessin fidels en la sortida...Bon dilluns, xato!
se'n ha sortit amb la seva tossuderia, que més pot demanar
Ja ho diuen, geni i figura...(no sé si es pot dir en català)
L'anada ja era d'esperar, però aquesta arribada ja va ser un bon posicionament d'entrada, sense dubte...
Coi, arribar de peus, ja era donar guerra, eh? apuntava maneres... de tossut.
Una persona de principis... i de finals!
Néixer amb els peus per davant...ja és néixer de cul...
D'açò en diuen néixer de natges o néixer de cul.
Ja es veu que no li agradaven els canvis. Perseverant i inamovible el tio!
Home, si ja es pressentia una entrada amb pudor de peus, ja era d'esperar que els peus li siguessin fidels en la sortida...
ResponEliminaBon dilluns, xato!
se'n ha sortit amb la seva tossuderia, que més pot demanar
ResponEliminaJa ho diuen, geni i figura...(no sé si es pot dir en català)
ResponEliminaL'anada ja era d'esperar, però aquesta arribada ja va ser un bon posicionament d'entrada, sense dubte...
ResponEliminaCoi, arribar de peus, ja era donar guerra, eh? apuntava maneres... de tossut.
ResponEliminaUna persona de principis... i de finals!
ResponEliminaNéixer amb els peus per davant...ja és néixer de cul...
ResponEliminaD'açò en diuen néixer de natges o néixer de cul.
ResponEliminaJa es veu que no li agradaven els canvis.
ResponEliminaPerseverant i inamovible el tio!