dilluns, 1 d’abril del 2013

Constància

Al llarg de la seua existència, sempre es mostrà tossut i invariable, vingué al món amb els peus per davant i se n'anà, constant, de la mateixa manera.

9 comentaris:

  1. Home, si ja es pressentia una entrada amb pudor de peus, ja era d'esperar que els peus li siguessin fidels en la sortida...

    Bon dilluns, xato!

    ResponElimina
  2. se'n ha sortit amb la seva tossuderia, que més pot demanar

    ResponElimina
  3. Ja ho diuen, geni i figura...(no sé si es pot dir en català)

    ResponElimina
  4. L'anada ja era d'esperar, però aquesta arribada ja va ser un bon posicionament d'entrada, sense dubte...

    ResponElimina
  5. Coi, arribar de peus, ja era donar guerra, eh? apuntava maneres... de tossut.

    ResponElimina
  6. Una persona de principis... i de finals!

    ResponElimina
  7. Néixer amb els peus per davant...ja és néixer de cul...


    ResponElimina
  8. D'açò en diuen néixer de natges o néixer de cul.

    ResponElimina
  9. Ja es veu que no li agradaven els canvis.
    Perseverant i inamovible el tio!

    ResponElimina