divendres, 12 d’abril del 2013

Enemics

Aquells dos vells enemics, lluny de llimar asprors, s'atacaven cada vegada amb més freqüència i ferotgia; començaven a comportar-se com si foren parents.
Escrit per jpmerch a 16:15
Etiquetes:

8 comentaris:

  1. Carme Rosanas12 d’abr. 2013, 16:21:00

    Vols dir com ara si fossin germans... no? :) un altre de boníssim, Jp!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals12 d’abr. 2013, 18:29:00

    Amor de germà, amor de ca.

    ResponElimina
  3. cantireta12 d’abr. 2013, 19:58:00

    Sang. Que crida sang...

    ResponElimina
  4. Garbí2412 d’abr. 2013, 20:07:00

    Vols dir que aquets dos no comparteixen la dona.....tanta rencúnia.....

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog12 d’abr. 2013, 22:24:00

    Mal rotllo!

    ResponElimina
  6. sa lluna13 d’abr. 2013, 11:20:00

    Com més amics més endins!! (citant al meu estimat Tomeu Penya):)

    Bon dissabte!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  7. M. Roser13 d’abr. 2013, 20:12:00

    Una mica trist, però molt ben trobat...

    ResponElimina
  8. Assumpta14 d’abr. 2013, 0:04:00

    Hahahaha... tens cada cosa!!... :-DDD

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)