dijous, 4 d’abril de 2013

Mala sort

Es queixava de que la seua sort era molt mala. Però, què anava a fer la pobre sort amb este desgraciat?

11 comentaris:

  1. Clar, és que a la sort també li hem de donar un cop de mà, eh? a veure si creiem que ho pot fer tot ella sola!

    ResponElimina
  2. La sort i la mala sort van juntes. "No hay mal que por bién no venga".

    ResponElimina
  3. La bona o la mala sort se la fa cadascú (diuen)...

    ResponElimina
  4. Així potser no en tenia de sort, ni bona ni dolenta...

    ResponElimina
  5. Clar, la sort fugia d'ell!!! Pobre desgraciat!

    ResponElimina
  6. En eixe cas, el concepte sort desapareix tal com el coneixem i la clau de tot està en la voluntat de l'individu. O es posa l'accent en això en aquest relat, pense.

    ResponElimina
  7. Bo! La sort és molt llesta i no s'ajunta amb qualsevol.

    ResponElimina
  8. i els que els miraven deien que feien bona parella...

    ResponElimina