 |
| Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673 Aportació a Relats conjunts. |
—Haurà de perdonar-me sa majestat, però és que els plomalls no m'ixen bé, són molt difícils de dibuixar.
—Doncs, afanyeu-vos perquè m'estic pixant.
|
| Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673 Aportació a Relats conjunts. |
Molt natural i huma el teu relat!
ResponEliminaPossiblement, tan còmic com realista!
ResponEliminaNo hauria d'impacientar sa majestat, com a noble que és, té la bufeta petita. Bona ocurrència.
ResponEliminaoooOOOOOOOOOooooh...quina mala educació té la noblesa, li hauran de rentar la llengua amb lleixiu!! :)
ResponEliminaAra t'he de deixar, tinc una feina que no pots fer per mi!
Bona tar...
i no li pica alguna cosa???????????
ResponEliminaHa de ser molt avorrit! No és a prova d'algunes necessitats.
ResponEliminaNo hi havia un alcalde de Barcelona que deia que per no fer-ho al carrer, s'havia de sortir de casa, pixat?
ResponElimina:) Quin llenguatge sa magestat!
ResponElimina:) Quin llenguatge sa majestat!
ResponEliminaCorregit, està millor...
Té prou paciència sa majestat, i bona bufeta!
ResponEliminaQue vigili el pintor de no caure en desgràcia...
Aquesta gent es pensa que pixa colònia! Molt bo
ResponEliminaTítol prou adient, el del teu blog, per al relat (o per al pensament de la mossa ;))
ResponEliminad.
ves a saber si deien això mateix! molt bo!
ResponEliminajo la faria agauntar encara més. A veure si ens pixam de riure!
ResponEliminaEncara no s'havien inventat els bolquers nobiliaris? :)
ResponEliminaLes necessitats primàries són difícils de retenir.
ResponEliminaBona!
ResponElimina