dilluns, 22 d’abril del 2013

Relats Conjunts. El Plomall.

Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673
Aportació a Relats conjunts.
—Que no acabeu encara?
—Haurà de perdonar-me sa majestat, però és que els plomalls no m'ixen bé, són molt difícils de dibuixar.
—Doncs, afanyeu-vos perquè m'estic pixant.

17 comentaris:

  1. Molt natural i huma el teu relat!

    ResponElimina
  2. Possiblement, tan còmic com realista!

    ResponElimina
  3. No hauria d'impacientar sa majestat, com a noble que és, té la bufeta petita. Bona ocurrència.

    ResponElimina
  4. oooOOOOOOOOOooooh...quina mala educació té la noblesa, li hauran de rentar la llengua amb lleixiu!! :)

    Ara t'he de deixar, tinc una feina que no pots fer per mi!
    Bona tar...



    ResponElimina
  5. Ha de ser molt avorrit! No és a prova d'algunes necessitats.

    ResponElimina
  6. No hi havia un alcalde de Barcelona que deia que per no fer-ho al carrer, s'havia de sortir de casa, pixat?

    ResponElimina
  7. :) Quin llenguatge sa majestat!

    Corregit, està millor...

    ResponElimina
  8. Té prou paciència sa majestat, i bona bufeta!
    Que vigili el pintor de no caure en desgràcia...

    ResponElimina
  9. Aquesta gent es pensa que pixa colònia! Molt bo

    ResponElimina
  10. Títol prou adient, el del teu blog, per al relat (o per al pensament de la mossa ;))


    d.

    ResponElimina
  11. ves a saber si deien això mateix! molt bo!

    ResponElimina
  12. jo la faria agauntar encara més. A veure si ens pixam de riure!

    ResponElimina
  13. Encara no s'havien inventat els bolquers nobiliaris? :)

    ResponElimina
  14. Les necessitats primàries són difícils de retenir.

    ResponElimina