dijous, 28 de novembre del 2013

Descompassats

La majoria de vegades arribava ell primer. D'altres, poques, ho feia ella. Aquesta manca de simultaneïtat els estressava molt. Després d'anys buscant la sincronització sense trobar-la, decidiren demanar ajuda professional, i per fi, un dia arribaren tots dos alhora, però va ser al jutjat, el dia en què es van divorciar.

14 comentaris:

  1. i el professional arribava al mateix temps que ella?

    ResponElimina
  2. He, he, he... finalment ho van aconseguir... una mica tard, però!!!

    ResponElimina
  3. Qui la segueix, l'aconsegueix…

    ResponElimina
  4. Més val tard que mai, ja es podien separar amb la consciència tranquil·la!

    ResponElimina
  5. Açò ho vaig vore en una pel·lícula de Woody Allen.

    ResponElimina
  6. Potser si ho proven després de divorciar-se, hi arriben junts. L'estrès és molt dolent!

    ResponElimina
  7. Estic amb la Loreto, Potser ara sense presió ho tenen més fàcil... Jo provaria :P

    ResponElimina
  8. Arribar més tard de deu minuts abans de l'hora és arribar tard, diu un llibre que fa poc he llegit.

    ResponElimina
  9. Jo, per experiència i no només amb la parella sé que és més fàcil arribar alhora al jutjat que al assumpte i no només amb l'experiència sexual sinó teòrico psicològica. Jo tenia un amic que davant de mi una dona li va dir que no hi havia dones impotents sinó homes inexperts i com que era molt intel·ligent i sabia que això és un insult perquè per un baró alhora del sexe posar en qüestió la seua experiència és com posar en dubte a les dones... va dir sí però jo sóc dles que pensen que no hi ha home impotents sinó dones lletges, experiència en home equival a bellesa en dona, una entel·lèquia simbòlica ambdues, és a dir, totalment relativa, després li ho va explicar davant la bufetada que va rebre.

    Vicent

    ResponElimina
  10. Ves per on, ara ja no era tan important, això no salvaria la seva relació...

    ResponElimina
  11. Veig que funcionaven com les maleïdes sincronitzacions dels iphone amb l'itunes... un poema

    ResponElimina
  12. Potser és una senyal, potser es mereixen una segona oportunitat.

    ResponElimina