Després de tota una vida de servei i dedicació, va voler saber com la societat valorava la seua tasca. Per allò, va organitzar una enquesta entre els seus conciutadans, especialment els familiars, els amics i els veïns. El resultat no va poder ser més decoratjador, la majoria havia marcat la casella de "No sap/No contesta".
doncs això es el que passa...ningu es mulla mai en aclarir què pensa.
ResponEliminaHi ha coses que més val no preguntar, la decepció està assegurada. Millor quedar-se amb la idea que s'ha fet el correcte.
ResponEliminaSí, veritablement eixa és la trista realitat, ningú no ens escolta, ningú no ens comprén, és una màxima que jo he vist fa molts anys, i és així com quan ve algun búfal polític arrambla amb tot el que li sembla estrany, tan estrany és ell com incomprésos els que "esterilitza".
ResponEliminaI és que també, quan se'ns deixa d'escoltar el llenguatge es perverteix.
Vicent
La culpa es seva per posar aquesta opció :P
ResponEliminaDesagraïts...
ResponEliminaBrillant, i proper (en el meu cas)
ResponEliminaNo devia tenir uns bons padrins... I també és veritat que hi ha coses que més val no saber-les!
ResponEliminaEn aquest cas no es pot dir que contestessin "clar i català"...Potser era una tasca difícil d'evaluar!
ResponEliminaI no era inconstitucional la pregunta?
ResponEliminaNingú no volia quedar malament ?
ResponEliminaMal si preguntes, mal si dones opcions... Aix!!
ResponEliminaDoncs jo sí que sé el que penso del teu bloc!
ResponElimina