dimecres, 27 de novembre de 2013

Autojutjat

Mentre que el jutge immòbil l'escoltava, l'acusat llegia, amb veu alta i clara, la sentència absolutòria, argumentant cada punt meticulosament. En acabar, va alçar les mans saludant els assistents, que van trencar la solemnitat de l'acte amb un fort aplaudiment. L'alegria general per l'absolució era palesa. L'acusat, demanant un moment de silenci, va agrair el suport rebut i es va acomiadar.

Quan tothom havia eixit de la sala, dos funcionaris van agafar el jutge pels colzes i el van desar, amb molt de cura, al seu estoig. En aquells dies estaven d'obres als jutjats i procuraven no deixar els jutges a les estrades entre sessions, per tal de que no s'ompliren de pols. 

8 comentaris:

  1. Com que estaven tan nets i polits declaraven innocents tos els acusats...

    ResponElimina
  2. No estàs gens lluny de la realitat......jutges de cera.

    ResponElimina
  3. Doncs si volen que els passem la "mopa" s'ho hauran de guanyar, on s'és vist tant d'immobilisme. Bon relat crítica

    ResponElimina
  4. Boníssim de veres, de fet la justícia tot i haver lleis escrites moltes vegades funciona pels interessos sentimentals dels mateixos jutges i, un bon advocat pot enviar a la presó a cadena perpètua per furtar una poma com per matar cinc milions de persones caure't vint anys. Allò de la poma no és tonteria, imagina't un fumador contumaç i en fallida econòmica.

    Vicent

    ResponElimina
  5. Que bo, ho portes a l'extrem però en els casos dels peixos grossos, perdó taurons, perdó piranyes, sembla ben bé així, és ben bé així!

    ResponElimina
  6. es tonteria gastar un sou en algú quan un ninot de catró fa el mateix fet, a la meva empresa hauriem de començar a fer el mateix...

    ResponElimina
  7. És com quan a les biblioteques posen una màquina d'autopréstec.

    ResponElimina
  8. Genial!! Un decorat més, ja ho deia jo que els judicis eren una pantomima :)

    ResponElimina