dissabte, 22 de juny de 2013

Distinció

Malgrat haver vingut a menys, s'esforçaven per no perdre la seua condició de gent distingida. Sempre deixaven unes monedes de propina sobre la taula al menjador de la beneficència. 

13 comentaris:

  1. Poca capacitat d'adaptació, els temps i les circumstàncies canvien.

    ResponElimina
  2. Potser així se sentien més bé. Tot és bo per mantenir els ànims

    ResponElimina
  3. i encara sort que teníem monedes!

    ResponElimina
  4. Boníssim! No s'han de perdre els bons costums ;)

    ResponElimina
  5. Ves per on, em fan una mica de pena!!!

    ResponElimina
  6. La re-puta-ció, home!!

    Bona nit...aferradetes!

    ResponElimina
  7. :DDD com costa de canviar els hàbits...

    ResponElimina
  8. Aparentar i aparentar. De vegades ens importa massa el com ens veuen els demés.

    ResponElimina
  9. Oh... m'ha passat com a la Maria Roser... m'han fet una mica de llàstima... I, mira, si poden deixar alguna monedeta, doncs encara servirà per comprar pels que no en poden deixar cap :-)

    ResponElimina
  10. Monedes de veritat o de Monopoly???

    ResponElimina