Malgrat haver vingut a menys, s'esforçaven per no perdre la seua condició de gent distingida. Sempre deixaven unes monedes de propina sobre la taula al menjador de la beneficència.
Oh... m'ha passat com a la Maria Roser... m'han fet una mica de llàstima... I, mira, si poden deixar alguna monedeta, doncs encara servirà per comprar pels que no en poden deixar cap :-)
Poca capacitat d'adaptació, els temps i les circumstàncies canvien.
ResponEliminaPotser així se sentien més bé. Tot és bo per mantenir els ànims
ResponEliminai encara sort que teníem monedes!
ResponEliminageni i figura....
ResponEliminaBoníssim! No s'han de perdre els bons costums ;)
ResponEliminaVes per on, em fan una mica de pena!!!
ResponEliminaLa re-puta-ció, home!!
ResponEliminaBona nit...aferradetes!
:DDD com costa de canviar els hàbits...
ResponEliminaDe la il·lusió també se'n viu.
ResponEliminaAparentar i aparentar. De vegades ens importa massa el com ens veuen els demés.
ResponEliminaGent amb classe, sens dubte!
ResponEliminaOh... m'ha passat com a la Maria Roser... m'han fet una mica de llàstima... I, mira, si poden deixar alguna monedeta, doncs encara servirà per comprar pels que no en poden deixar cap :-)
ResponEliminaMonedes de veritat o de Monopoly???
ResponElimina