La paradoxa de la vida llarga

El senyor Fotut, havia estat citat pel seu metge, per tal de comunicar-li els resultats de les proves. Senyor Fotut no tinc bones noticies per a vostè, li etzibà el metge sense embuts. A més de les caràcters genètics heretats, el senyor Fotut s'havia preocupat durant tota la vida de seguir unes pautes alimentàries saludables, de fugir de la vida sedentària, de no fumar i de no beure massa. Era una llàstima que no s'haguera fet revisions regularment, perquè li hagueren pogut detectar el problema a temps i aleshores, es podria haver iniciat un tractament que en la majoria dels casos dóna bons resultats. Es confirmava el pitjor dels pronòstics, el senyor Fotut patia d'una salut immillorable. Tenia un esperança de vida massa alta i en conseqüència, la pensió que li quedaria seria molt baixa. En aquestes circumstàncies no li pronosticava més de sis mesos de vida digna, un any a tot estirar. Després, el senyor Fotut només podrà pagar la hipoteca i la llum com a molt, i acabarà morint-se de fàstic.