dijous, 20 de juny del 2013

L'ibèric

Convé aclarir les coses que despés vénen les sorpreses.



12 comentaris:

  1. Home, ja posats, no? em sembla raonable demanar-ho... :DDD deixa'm que t'admiri, un cop més el bon humor, Jp.

    ResponElimina
  2. Jo si no és ibèric de bellota no el vull, naturalment. I si no és prehistòric tampoc!

    ResponElimina
  3. Paciència noi... keep calm and speak catalan, ja saps. Ibèrics, els embotits, efectivament.

    ResponElimina
  4. És a dir, tenim un valencià-ibèric patanegra, doncs bé, ¿i el bunyol? ¿i el nostre estimat bunyol ibèric? què és? ¿de forat negre?... Com a mínim, Jp, ho veig inquietant.

    ResponElimina
  5. Ho combinem amb una bona sobrassada-mallorquina-ibèrica i apa, ja hem berenat!!

    No sé si riure o plorar.
    Aferradetes

    ResponElimina
  6. Segur que no és de bellota, deu ser de "recebo"...

    ResponElimina
  7. Els escrúpols no deuen saber ni què són, però els gustos està clar que els tenen refinats.

    ResponElimina
  8. Per les nostres contrades anomenem peus de ministre al peus de porc, però no ens cal que siguin ibèrics o lapaos.

    ResponElimina
  9. Eeeeeei, he llegit el document adjunt i ho he entès tot, tot i tot!! Uaaaaaaaaaaau :-DDD

    ResponElimina
  10. Ai, senyor, quin país d'opereta!

    ResponElimina