dilluns, 3 de juny del 2013

Esperançes

El xiquet va anar muntant una a una, amb molta cura i seguint les instruccions meticulosament, les peces de l'avió del mecano. Una vegada el tingué enllestit, corrents, anà a ensenyar-li'l a son pare, creus que volarà, papa?

10 comentaris:

  1. Hi han esperances mès estranyes i bé que hi creiem.....

    ResponElimina
  2. Beneïda innocència!! :)
    El pitjor és quan et fas gran i ja ho tens més clar, tot i que jo sóc molt innocent encara!

    Nanit, feliços somnis!!

    ResponElimina
  3. Jo tinc un amic que en un cas una mica semblant va dir:

    "I pot volar, normalment no ho aconseguim, però pot, estic segur." ;)

    Per què no?

    Bona nit, Jp!!!

    Jo també sóc innocent com la lluneta. I a la meva edat això ja no té cura...

    ResponElimina
  4. Segur que no volarà tant com la seva imaginació, molt xula la història!

    ResponElimina
  5. espero que tingui un pare en consonancia amb tanta imaginació i inocencia... si no, no vull saber el final de la història.

    ResponElimina
  6. Santa innocència...Només li cal provar-ho...

    ResponElimina
  7. Segur que el fa volar amb la imaginació!

    ResponElimina
  8. Hi ha gent que afirma que si ho creus de debò segur que s'esdevindrà. Jo no posaria la mà al foc per si de cas.

    ResponElimina
  9. Va anar muntant una a una, amb molta cura i seguint les instruccions meticulosament, totes les peces. Una vegada hagué enllestit, corrents, anà a ensenyar-li a la dona: creus que aguantarà prou aquest armari de l'Ikea? Jo el veig una mica nyigui-nyogui...

    Disculpi'm per la paròdia, però no ho he pugut evitar

    ResponElimina