dimecres, 26 de juny de 2013

Reciclatge

La crisi havia fet que les aportacions al menjador social hagueren minvat en les últimes setmanes. Tanmateix, el cuiner havia trobat la manera de que no li faltara matèria primera, amb què donar de menjar a tots els que s'hi apropaven a diari, buscant un bon plat de calent,  ningú se n'anava amb l'estómac buit. En acabar el servei de dinar, el cuiner sempre eixia a saludar els comensals endarrerits. Era un home molt afable: No es preocupen si s'hi han quedat a soles. No tinguen pressa i mengen tranquils, no siga que els pegue mal de panxa. Després, quan acaben els portaré un cafenet i un copeta d'un licoret d'herbes que faig jo mateix.

10 comentaris:

  1. Mareta de déu, això és reaprofitar els recursos de veritat... recorda'm que si mai he d'anar a un menjador social sigui sempre dels primers a arribar-hi...

    ResponElimina
  2. I de pas, alguna pensió que ens estalviem, no?

    ResponElimina
  3. I l'endemà tothom flipant amb l'steak tartar, no?

    ResponElimina
  4. No sé si ho he entès...Vols dir que als últims els donaven les sobres dels altres?
    O potser que el licoret que feia era per deixar llocs buits pels propers...

    ResponElimina
  5. M'ha recordat al capítol dels simpsons, casa del Terror V: Nightmare Cafeteria
    http://es.wikipedia.org/wiki/Treehouse_of_Horror_V#Nightmare_Cafeteria

    ResponElimina