dissabte, 29 de juny de 2013

Els tics

Era un home molt callat que se servia bàsicament d'un llenguatge corporal, però aquell cúmul de tics nerviosos que tenia li embrollava molt l'expressivitat.

10 comentaris:

  1. Esclar, segons quins tics et poden posar problemes, com picar l'ullet indiscriminadament... :)

    ResponElimina
  2. És boníssim un cop més, Jp, i metafòricament real com la vida mateixa...

    ResponElimina
  3. La síndrome de Tourette, és el que tenia aquest home. És una paradoxa, el que expliques, molt ben trobada.

    ResponElimina
  4. Ostres, pobre, ja és mala sort!!

    ResponElimina
  5. Debia ser un tartamut corporal. Pobre!

    ResponElimina
  6. Ai pobre home... me l'imagino solitari.

    ResponElimina
  7. Llengua de signes + Tics nerviosos = La versió sord-muda d'un tartamut.

    ResponElimina
  8. ...i es que desde que es va apuntar a les clases de break dance, mai va esser el mateix

    ResponElimina
  9. Potser és que en feia un gra massa...

    ResponElimina