dissabte, 20 de juliol de 2013

Cada matí


No era molt ordenada. Per anar a la fàbrica, sempre s'alçava amb el temps just, deixant-se tots els somnis escampats pel llit. 

12 comentaris:

  1. Encantador... de veritat, quin gust deixar-se tots els somnis escampats pel llit!!! Ja m'agradaria a mi!!!

    Gràcies per participar, Jp!!!

    ResponElimina
  2. es clar així al vespre els podia tornar a engegar......ho provaré.

    ResponElimina
  3. Segurament deixava el llit per fer, i els somnis quedaven enredats entres llençols, flassades, vànoves...
    Segur que els recuperarà!

    ResponElimina
  4. Poques vegades el desordre és tan poètic

    ResponElimina
  5. Un desordre molt pràctic, encara que no soni poètic el meu comentari i Si la teva proposta. Pràctic pel fet de poder trobar-se amb ells a la tornada.

    M'ha deixat encantada!!
    Bessets.

    ResponElimina
  6. Millor, així els pot recuperar de seguida que torne a casa.

    ResponElimina
  7. És una idea genial! Així no els perd i pot continuar amb els mateixos (si li agradaven) ;-))

    ResponElimina
  8. M'agrada moltíssim, és molt líric! Però s'hi troba la teva ironia alhora, perquè la protagonista no es llevaria per anar a la fàbrica, precisament.

    ResponElimina
  9. aplaudiments! en molt poques paraules has dit tant!

    ResponElimina
  10. De quina talla eren? ;-)

    petons...

    ResponElimina
  11. Al pot petit hi ha la bona confitura.

    ResponElimina