Un dia, buscant uns papers pels calaixos, es trobà un bon grapat de temps que, sense adonar-se, havia perdut. El va deixar damunt la taula, al costat del muntó de les coses per resoldre. Havien passat uns dies i encara no sabia què fer amb tot aquell temps que havia trobat. Al final, sense adonar-se, el va tornar a perdre.
Bon microrelat! En certa manera em recorda a un que vaig escriure fa un temps: http://elblogdelmaurici.blogspot.com/2011/02/mercat-de-valors.html
ResponEliminaMolt típic, sempre ens queixem de no tenir temps, però quan en tenim tampoc no sabem què fer amb ell.
ResponEliminajejjej...a mi em vindria de perles trobar temps en un calaix -tant fàcil com poder ser per tot alhora- no ho deixaria anar, no!!
ResponEliminaTotal!! :)
Aferradetes i bona tarda!
Doncs has escrit sobre mi... ja te buscaré, i no te perdré.
ResponEliminaPetons.
El que li hagués agradat al pobre Proust i mira, aquest el torna a perdre. Molt bo.
ResponEliminaBoníssim, Jp!
ResponEliminaperdent el temps amb el que no havia de fer el va tornar a perdre.....hem d'estar per el que cal
ResponEliminaEl temps es perd molt fàcilment, sobretot si el guardes en algun lloc del ordinador
ResponEliminaSi és temps perdut en els blocs, no ho és, de perdut.
ResponEliminaEra un bon xic despistat, si anava perdent temps pel món...Però quina forma té aquest temps perdut, com el reconeixes??? Sembla un fantasma, apareix i desapareix...
ResponEliminaPer no perdre'l, jo guardava tot el temps que podia estalviar en un banc (de temps), on a més em van prometre unes condicions molt interessants i la possibilitat de recuperar-lo quan em fera falta. Però el banc va fer fallida, i ara visc al dia i amb el temps justet...
ResponElimina