Aquell nou ric, poc a poc, anava adquirint gustos més refinats i noves necessitats. No volia fer canvis en la seua vida que suposaren una renúncia a les seues arrels i al seu passat humil. Per això no dubtà en la compra d'aquell vi d'un preu més adient a la seua nova situació financera, però envasat en tetra-brick que li recordava els aplecs vespertins al parc amb els seus companys indigents.
Es que el vi en vidre es tan mainstream...
ResponEliminaD'això ve l'èxit del vi en cartró.
EliminaCaram, i com va passar d'indigent a nou ric? Potser ens interessaria saber això...
ResponEliminaLa vida pega moltes voltes.
EliminaQui pateix més, el nou ric o el nou pobre?
ResponEliminahttp://descans.blogspot.com/2012/07/els-nous-rics-i-els-nous-pobres.html
[m'estic autocitant per damunt de les meues possibilitats]
Depén de si la temperatura del vi és la adient o no.
EliminaAvui dia sol passar el contrari, de ric a nou pobre...
ResponEliminaQui perd els origens...
El progrés és lleig, siguis ric o no.
ResponEliminaGran reserva en tetrabric.....un invent per treure-li el suc encara
ResponElimina