Segur que a mi em passarien desapercebuts. Jo sóc d'aquells que sóc incapaç de dir si un nadó s'assembla al pare o a la mare… És més, si, per dissimular, em decanto per la mare, per exemple, sempre em diuen… que dius??? jo crec que s'asembla més al pare… i viceversa. No falla mai!
hehe, un es volia assemblar a l'altre i l'altre no. Quin dels dos era el que cridava més l'atenció?
ResponEliminaSegur que a mi em passarien desapercebuts. Jo sóc d'aquells que sóc incapaç de dir si un nadó s'assembla al pare o a la mare… És més, si, per dissimular, em decanto per la mare, per exemple, sempre em diuen… que dius??? jo crec que s'asembla més al pare… i viceversa. No falla mai!
ResponEliminaains aquests que no volen seguir el ramat...
ResponEliminaEl bessó que no volia cridar l'atenció, com s'ho feia?
ResponEliminasempre hi ha qui li agraden les rivalitats....i busca crida l'atenció
ResponEliminahe, he, he...
ResponEliminaM'encanten les paradoxes, com aquesta.
ResponEliminaLa "sibling rivalry" és molt forta sempre.
ResponEliminaL'entenc perfectament. Deu ser molt avorrit ser idèntic per duplicat.
ResponEliminaAquest començava molt aviat d'anar contra corrent...Molt guai!
ResponElimina