dimarts, 16 de juliol de 2013

L'escriptor sorprés

L'èxit inesperat que estava tenint aquella novel·la, va envair la curiositat del seu autor. Corrents, anà a la llibreria i comprà un exemplar que començà a llegir tot seguit. Ja en les primeres pàgines va quedar entusiasmat, "collons!..., aquest negre cada vegada m'escriu millor".

12 comentaris:

  1. ha, ha, ha... quin escriptor més barrut, ni escrivia ni llegia!!!! :DDDDD

    ResponElimina
  2. Hahaha… genial!
    Li pots dir al teu negre que m'escrigui una dedicatòria en un exemplar d'aquest relat, si us plau?
    Molt agraït.

    ResponElimina
  3. Encara se'n sentirà orgullós, quina barra aquest no-escriptor!

    ResponElimina
  4. Molt bo! No sabem mai que s'amaga darrere d'un escriptor, apostaria que aquest relat podria estar basat en fets reals!

    ResponElimina
  5. Eus ací l'origen de l'Autobiografia no autoritzada.

    ResponElimina
  6. fins i tot m'atreviria a dir que aquest negre treballa per d'altres....

    ResponElimina
  7. Genial. m'agrada quan duus les situacions al límit!

    ResponElimina
  8. Quin morroooooo!!! Algun altre de ben amagat ni deu haver...

    ResponElimina
  9. És un cas real?
    No m'estranyaria...

    ResponElimina
  10. jejje ... mira que no reconèixer-se!! ;)
    Molt bo!!

    Bessets.

    ResponElimina
  11. Hi ha negres molt apreciats. Entre els vins, encara més...i això que tots naixem verds ;-)

    Una abraçada a la llum de la lluna...

    ResponElimina