Poc a poc, amb molta paciència, aconseguia revitalitzar aquella cara que a l'altre costat de l'espill, es presentava cada matí com si l'acabaren de desenterrar.
Em sembla que no és l'únic...Hi ha molta gent que els veiem ben eixerits pel carrer, però si els veiem amb les lleganyes als ulls, tindríem un lleuger ensurt...
I sobretot quan eixia de festa, ahí ja devia de ser d'ultratomba mínim!
ResponEliminaUna mica més de son no aniria malament, ajuda a no aixecar-se tan zombi.
ResponEliminaJo faria canviar l'espill.....mai se sap
ResponEliminaHe, he, he... no hi ha com no tenir maquillatge a casa...
ResponEliminaAixí, no hi ha arreglo possible... i hem d'acceptar el que hi ha... o dormir més hores.
I no tenia un ensurt quan es veia al mirall? Jo hi ha dies que ni em reconec!
ResponEliminaAigua ben freda, oli en un llum!!
ResponEliminaAferradetes.
Jo vaig optar per substituir el mirall per una foto d'en Brad Pitt. No cola… però t'estalvies el primer ensurt.
ResponEliminaEm sembla que no és l'únic...Hi ha molta gent que els veiem ben eixerits pel carrer, però si els veiem amb les lleganyes als ulls, tindríem un lleuger ensurt...
ResponEliminaI no és el despertar una resurrecció?
ResponEliminaAixò també els passa a algunes de la meva feina :)
ResponEliminasi jo t'expliques !!
ResponElimina