Si he de ser just, he d'admetre que aquell polític no mentia quan parlava de l'origen legítim de la seua fortuna, ja que va ser elegit democràticament i legítima. Però clar, una vegada en el càrrec ja se sap, una cosa duu a l'altra... i després passa el que passa.
es pràcticament obligatori fer-te amb una fortuna quan et fas polític...
ResponEliminaTinc la ferma creença que el poder corromp, i que un cop ets allà, hi ha pressions per totes bandes, és més fàcil parar la mà i agafar els diners que no pas negar-s'hi. Per tant, crec que no m'interessa arribar allà...
ResponEliminaÈtica i Llei no són exactament el mateix.
ResponEliminaUf!!!
ResponEliminaLamentablement crec que en XeXu té raó i que persones que, en principi eren honestes, es poden veure embolicades i... anar canviant la mentalitat... És molt trist, la veritat.
ResponEliminaSí, malauradament ja sabem que passa
ResponEliminaCom diuen al meu poble, els diners són com l'aigua, que per on passa banya. Ara, cal reconèixer que hi ha alguns que estan més predisposats al bany --legítim, per suposat-- que altres...
ResponEliminaI si fas el que fas encara surts re elegit......doncs encara hi agafes més afició a fer fortuna
ResponEliminaEls polítics del nostre futur Petit País, també seran corruptes???
ResponEliminaTots sabem massa bé el que passa.
ResponElimina