No, segur que els creditors no se n'obliden, ni perdonen tampoc, segur que s'ho acabaran cobrant...
quan et cases diuen allo de *hasta que la muerte os separe*pero dels creditors..no en recordo res
I els hereus eren els que més ploraven...
Per sort, sempre quedarà gent amb sensibilitat…
Els creditors solen tenir una memòria impressionant per segons quines persones i quiens quantitats...
Almenys la seva mort no ha deixat indiferent! :))
Me'ls imagine a primera fila, a cal notari, el dia de la lectura del testament.
Segur que el recordaran molt de temps. Fins que cobrin...
He, he, molt bona i és que són tan bona gent...Segur que ploren com unes magdalenes, cada vegada que el recorden...
Els creditors ja pensàven a on podrien arrapar-se
Abans de morir s'han de deixar les coses arreglades :)
Tindrà malsons post-mortem, el difunt, amb els creditors?
No, segur que els creditors no se n'obliden, ni perdonen tampoc, segur que s'ho acabaran cobrant...
ResponEliminaquan et cases diuen allo de *hasta que la muerte os separe*
ResponEliminapero dels creditors..no en recordo res
I els hereus eren els que més ploraven...
ResponEliminaPer sort, sempre quedarà gent amb sensibilitat…
ResponEliminaEls creditors solen tenir una memòria impressionant per segons quines persones i quiens quantitats...
ResponEliminaAlmenys la seva mort no ha deixat indiferent! :))
ResponEliminaMe'ls imagine a primera fila, a cal notari, el dia de la lectura del testament.
ResponEliminaSegur que el recordaran molt de temps. Fins que cobrin...
ResponEliminaHe, he, molt bona i és que són tan bona gent...Segur que ploren com unes magdalenes, cada vegada que el recorden...
ResponEliminaEls creditors ja pensàven a on podrien arrapar-se
ResponEliminaAbans de morir s'han de deixar les coses arreglades :)
ResponEliminaTindrà malsons post-mortem, el difunt, amb els creditors?
ResponElimina