dilluns, 29 de juliol de 2013

Descuits, seguretat, conseqüències i responsabilitats


Des del seu despatx en la quinzena planta de l'edifici de la companyia, esperava la confirmació de la reserva que ell mateix havia fet en un hotel de luxe de la costa. La impaciència per l'espera li feia oblidar-se de confirmar una ordre de venda d'un paquet d'accions, el preu de les quals s'esperava que pujara d'una manera espectacular aquell matí. Per sort, el seu iPhone connectat al servei continu de informació borsària li'n va alertar, abans de que es tancara la sessió. 

Uns pisos més avall, el cap de personal s'acomiadava de la seua secretària per a anar al saló d'estilistes que hi ha a l'edifici d'enfront. Tenia torn per a una sessió integral de perruqueria, tractament facial i manicura. Volia tenir un aspecte juvenil al sopar d'antics alumnes de jesuïtes que hi havia aquell dia. Els tractaments es van prolongar més del previst i en acabar, amb les presses es va oblidar de que havia de donar al banc l'ordre de pagament de les nòmines. Quan se n'adonà, no li va donar cap importància, no passa res, ja cobraran dilluns.

No deixava de cavil·lar en quina seria la raó per la qual el caixer automàtic li havia denegat els diners que havia intentat traure'n. Si no li havien ingressat la nòmina, no podria pagar el rebut de la hipoteca al venciment i el banc li cobraria una comissió. Però el pitjor era que aquell cap de setmana, ni tan sols podria fer la compra del supermercat. Potser per això o per qualsevol altra preocupació, qui sap, es va saltar aquell stop sense adonar-se'n. A conseqüència de la col·lisió, l'autobús que conduïa va donar dues voltes de campana. Quan es recuperà de les lesions, fou acusat de dotze delictes d'homicidi imprudent. 

10 comentaris:

  1. Em trec el barret, un cop més... Jp!!!

    Em sembla tant trist i tan cert!!!

    Espero que tinguis un bon dia, malgrat tot!

    ResponElimina
  2. Efecte papallona, putejant en cadena des de... des de sempre.

    ResponElimina
  3. Molt ben enllaçats els esdeveniments, una cosa porta a l'altra, no sabem mai quines conseqüències pot portar el més petit dels descuits.

    ResponElimina
  4. I l'iphone no l'avisava que havia de pagar les nòmines, no... Els de dalt sembla que dirigeixin els destins fatals dels de baix.

    ResponElimina
  5. Els trens ràpids no haurien de passar pel mig de les poblacions, sembla que ningú se n'adoni. Disculpa que no comenti el teu text directament.

    ResponElimina
  6. "Quan se n'adonà, no li va donar cap importància, no passa res, ja cobraran dilluns"
    Això m'és tan conegut que fins i tot em faig creus pensant en tot el que pot passar des d'aquest moment fins al moment que cobres i, sortosament, de vegades no passa.

    Salut!

    ResponElimina
  7. No, mai no hi ha un únic culpable, però el tema és complicat

    ResponElimina
  8. Els diners fan la felicitat al mateix temps que fan la desgràcia.

    ResponElimina
  9. És clar que un descuit, una falta de responsabilitat, o la manca de seguretat...tenen com a conseqüència les desgràcies en cadena...Trist, molt trist...

    ResponElimina
  10. genial cadena d'esdeveniments que tristament és ben realista a hores d'ara...

    ResponElimina