dilluns, 22 de juliol del 2013

Sense èxit

Mai no aconseguí cap èxit professional, fins i tot, alguns companys arribaren a fer-se amics seus. 
 
Escrit per jpmerch a 0:44
Etiquetes:

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas22 de jul. 2013, 8:50:00

    Genials tots dos!!!

    El teu protagonista i tu mateix...

    Bon dilluns i bona setmana, Jp!

    ResponElimina
  2. Sergi22 de jul. 2013, 9:19:00

    I és que està clar que l'èxit professional és inversament proporcional amb l'amistat amb els companys de feina..

    ResponElimina
  3. Helena Bonals22 de jul. 2013, 10:58:00

    Al contrari dels genis, Gullivers envoltats de liliputencs sempre en contra d'ells.
    M'agrada molt aquesta entrada, com sempre!

    ResponElimina
  4. Josep22 de jul. 2013, 11:08:00

    Sociologia laboral de primer nivell.

    ResponElimina
  5. Elfreelang22 de jul. 2013, 12:44:00

    Boníssim i actual!

    ResponElimina
  6. kira permanyer22 de jul. 2013, 13:55:00

    Doncs jo soc la puta crack doncs! no vull amics a la feina. No...

    ResponElimina
  7. Maria PB22 de jul. 2013, 20:16:00

    Primer amics i familia, després ja vindran els èxits. L'important és estimar-se i sentir-se estimat.

    ResponElimina
  8. Garbí2422 de jul. 2013, 22:46:00

    ja veig que els companys tampoc varen fer fortuna.

    ResponElimina
  9. Relatus22 de jul. 2013, 23:08:00

    Mala cosa això de tenir amics a la feina

    ResponElimina
  10. cantireta23 de jul. 2013, 0:23:00

    A mi me passa que tots comentem els mateixos llibres de gramàtica, i els trobem defectes. Ais...!

    Un petó al nas de bona nit!

    ResponElimina
  11. Anònim23 de jul. 2013, 8:32:00

    Quina vergonya, si es que hi ha gent que no sap trepitjar la competència. Així no es pot treballar!

    ResponElimina
  12. M. Roser24 de jul. 2013, 0:27:00

    És clar, com que no sobresortia, en res, ningú li tenia enveja...Ai els gelos profesionals!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)