dilluns, 22 de juliol de 2013

Sense èxit

Mai no aconseguí cap èxit professional, fins i tot, alguns companys arribaren a fer-se amics seus. 
 

12 comentaris:

  1. Genials tots dos!!!

    El teu protagonista i tu mateix...

    Bon dilluns i bona setmana, Jp!

    ResponElimina
  2. I és que està clar que l'èxit professional és inversament proporcional amb l'amistat amb els companys de feina..

    ResponElimina
  3. Al contrari dels genis, Gullivers envoltats de liliputencs sempre en contra d'ells.
    M'agrada molt aquesta entrada, com sempre!

    ResponElimina
  4. Sociologia laboral de primer nivell.

    ResponElimina
  5. Doncs jo soc la puta crack doncs! no vull amics a la feina. No...

    ResponElimina
  6. Primer amics i familia, després ja vindran els èxits. L'important és estimar-se i sentir-se estimat.

    ResponElimina
  7. ja veig que els companys tampoc varen fer fortuna.

    ResponElimina
  8. Mala cosa això de tenir amics a la feina

    ResponElimina
  9. A mi me passa que tots comentem els mateixos llibres de gramàtica, i els trobem defectes. Ais...!

    Un petó al nas de bona nit!

    ResponElimina
  10. Quina vergonya, si es que hi ha gent que no sap trepitjar la competència. Així no es pot treballar!

    ResponElimina
  11. És clar, com que no sobresortia, en res, ningú li tenia enveja...Ai els gelos profesionals!!!

    ResponElimina