dijous, 15 d’agost de 2013

S'esforçava...

S'esforçava, però no arribava a ser un bon cultureta, mai aconseguia que ens sentírem ignorants amb ell.

19 comentaris:

  1. ......com es nota que són festes a Gràcia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vius a Barcelona, així que t'ho conte: són festes al barri de Gràcia, lloc sovintejat per hispters, mudarnillus, culturetes i radikalets.

      Elimina
  2. potser es una bona manera d'aprendre...

    ResponElimina
  3. Li faltava el toc de repelència necessària

    ResponElimina
  4. Per ser cultureta també és necessari fer un rodatge. Potser encara no ha "rodat" prou...

    ResponElimina
  5. Almenys així no esdevenia pedant!

    ResponElimina
  6. Cal fer més esforç.....mai hi ha prou.

    ResponElimina
  7. Potser era de massa bona fe... i en el fons li sabia greu... :DDD

    ResponElimina
  8. Duia una samarreta de ratlles?

    ResponElimina
  9. Se li notava que buscava la vostra aprovació, oi?

    ResponElimina
  10. Perdoneu la meva "incultureta", però… el cultureta és aquell que es passa el dia al gimnàs modelant bíceps i mirant de convertir-se quan abans en un armari de dues portes, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, els culturistes i els culturetes, són com ecologistes i economistes: comparteixen l'arrel semàntica, i poca cosa més.

      Elimina
    2. Tens raó, Josep. Tan a prop i tan allunyats alhora, eh? Paradoxes de la vida…

      Elimina
  11. Als que van de sobrats, ja els sol passar això, no aconsegueixen que els altres se sentin inferiors...

    ResponElimina
  12. Jo hagués jurat que el què cercava era ben bé al contrari, la ignorància cap a la resta.

    ResponElimina
  13. ai, ai... fas uns autèntics "destripaments" de la natura humana :-DDD

    ResponElimina