divendres, 9 d’agost de 2013

La burilla

En arribar a la porta, va donar tres calades ràpides i profundes i va llançar el cigarret al terra.  Entrà al restaurant amb pas decidit i s'adreçà cap a la taula del fons. Allà, tres homes la feien petar en veu alta i rient. El tret sonà potent, curt i sec. Tots quedaren muts i quiets, menys el comissari Garcia que caigué d'esquenes amb un forat al front i sense arribar a perdre l'expressió de la rialla. Al carrer, un indigent que passava per la porta no va fer gaire cas del soroll, en veure la burilla que encara era llarga, l'apagà, se la ficà a la butxaca i continuà el seu camí, quin desaprofitament, com malgasten aquests rics.

11 comentaris:

  1. Creus que el karma d'haver proporcionat tabac a un indigent li compensarà l'assassinat que acaba de cometre?

    ResponElimina
  2. Els dolents de les pel·lícules acostumen a fumar.

    ResponElimina
  3. Podríem dir , que gràcies a un instint assassí, el pobre indigent, va poder fumar, cosa no gaire bona, per cert...

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. El rodamón encara rebrà. Depén de qui sigui l'assessí, caldrà encolomar el mort a algú...

      Elimina
  5. abans quan als restaurants es podia fumar això no hagués passat....

    ResponElimina