divendres, 30 d’agost de 2013

Viure a mitges

Tan bon punt va assabentar-se de que era possible, ho va sol·licitar. El govern, per tal d'ajudar als que com ell, travessaven una mala situació econòmica, va traure una disposició per la qual es podia demanar viure a mitja jornada. Les despeses s'hi reduïen dràsticament i així, un podia anar fent mentre la cosa no millorara. Li demanaren una còpia de la declaració de la renda, una relació de despeses i dues fotografies de carnet, i en qüestió d'una setmana, ho tenia tot arreglat. Els seus dies ara són de dotze hores, de sis del matí a sis de la vesprada. Un mal horari l'han donat, al meu parer, passa quasi tot el dia treballant. Ara, això sí, gastar gastar, no gasta gaire.

9 comentaris:

  1. No ho veig tan allunyat de la realitat, això...

    ResponElimina
  2. Boníssim! I com diu en Xexu, em temo que no és tanta ficció com podríem creure...

    ResponElimina
  3. En ecologia hi ha dues opcions: emigrar o hivernar. Aquest home ha triat la segona.

    ResponElimina
  4. doncs que es comenci a preparar per agafar un tipus de viure de substitució i a hores alternes, que tal com va la cosa....

    ResponElimina
  5. Que bo que ets! Hi ha molta gent que ho fa sense adonar-se'n, l'has ben clavat.

    ResponElimina
  6. Si no gasta , pot estalviar per qua vinguin les vaques grasses i tingui l'horari normal...

    ResponElimina