Es passà la vida aquell pintor, sense saber ben bé què era el que volia expressar amb les seues pintures, ja que els crítics d'art mai no acabaven de posar-s'hi d'acord.
Havia de passar pel meu bloc!:) Moltes vegades passa que l'artista no sap ben bé que vol expressar, i els crítics no saben interpretar-lo tampoc. Però això no impedeix que l'obra parli.
ah... que això no passa amb tot l'art modern?
ResponEliminaPotser no volia expressar res, d'alguna manera s'ha d'omplir el temps, no?
ResponEliminaHavia de passar pel meu bloc!:) Moltes vegades passa que l'artista no sap ben bé que vol expressar, i els crítics no saben interpretar-lo tampoc. Però això no impedeix que l'obra parli.
ResponEliminaSi no ho sabia ni ell, em sembla que els crítics poc hi podien fer.
ResponEliminaEls que t'expliquen a tu qui ets i què fas.
ResponEliminaI és quan es va inventar l'abstracte....
ResponEliminaDoncs que no s'esperi a ser mort per aclarir-los-ho, que després ja sabem que passa
ResponEliminaEls crítics d'art s'havien d'inventar( sovint) el que ell no era capaç de preveure que expressaria...
ResponEliminaI potser li compraven el quadros i tot!
ResponEliminaEra perquè arribaven quan ell ho netejava tot en aiguarràs ;DDD
ResponEliminananit, maco...