dimarts, 15 d’octubre de 2013

Efecte papallona

Amb molta cura va introduir la papallona en el pot que contenia el verí. Quan veié que la bestiola era morta i procurant no tocar-li les ales, molt delicades, la'n va traure, la posà sobre el trocet de suro blanc i li clavá una agulla de cap al tòrax, després la ficà dins la vitrina junt a la resta d'insectes de la col·lecció. Una vegada més, aquella petita illa a l'altra banda del món, es lliurava d'una catàstrofe de conseqüències imprevisibles. 

11 comentaris:

  1. Llavors no era un col·leccionista de papallones, era un salvador de la humanitat en tota regla!

    ResponElimina
  2. És veritat, de quants efectes imprevisibles ens hem salvat gràcies a aquests col.leccionistes! En canvi, amb els de segells no passa, o sí??

    ResponElimina
  3. Em sap greu per les papallones, però tan de bo tots els salvapàtries i arreglamóns es limitessin a fer el mateix!

    ResponElimina
  4. El no aleteig d'una papallona no va provocar l'huracà. Té molta lògica.

    ResponElimina
  5. Salvar una petita illa a costa de les papallones... Ai !!! si ho saben els ecologistes!

    ResponElimina
  6. Sí, hi ha un misteri, com el que es veu si volem dividir deu entre tres, una resta que diuen els freudians o lacanians, o el pecat original que diuen els cristians o l'efecte papallona que diu la ciència oficial o no tan oficial, hi ha un misteri, dic, i mai no sabrem si en prendre una decisió o fer un acte algú acaba pagant-lo o cobrant-lo.

    Vicent

    ResponElimina
  7. Per catàstrofe la de la papallona. El microconte, en canvi, és molt bo

    ResponElimina
  8. Tot té la seva raó de ser... Ara ja ho entenc!! :-))

    ResponElimina
  9. No m'agraden les col·leccions de papallones, no suporto que els facin aquestes coses...

    ResponElimina
  10. La pol·linització a l'illa quedava ajornada "sine die".

    I els meus aplaudiments, virtuals, ais... Petons!

    ResponElimina