diumenge, 13 d’octubre de 2013

Veient coses

Em vaig aturar en una de les parades de formatges artesans més concorregudes de la fira. La venedora,  duia un escot que deixava veure una bona mostra del seu mamellam, exhibició que es veia afavorida cada vegada que s'inclinava sobre el taulell per agafar la peça de formatge que li demanaven els clients.
—Són molt bons, senyor. Li n'abelleix algun?
—No gràcies, només estic mirant.

9 comentaris:

  1. Hahaha, avui m'has arrencat una bona rialla! Que trapella, i que realista al mateix temps! M'és molt fàcil imaginar-me l'escena...

    ResponElimina
  2. Un crack, aquest paio és un crack!

    ResponElimina
  3. Quanta raó....i va estar molta estona mirant?

    ResponElimina
  4. Això era una parada de fira, amb vistes( "del canalillo"), he, he...

    ResponElimina
  5. Que miri, que miri... encara que potser també podria emportar-se algun formatget

    ResponElimina
  6. La virtut de perseverar en l'error: "I quant diu que pesa, el formatge?" O dels errors de gramàtica, en el meu cas...

    :**

    ResponElimina