L'enfonsament era imminent, l'enorme via d'aigua en l'amura d'estribord no deixava lloc a dubtes. Els tripulants s'afanyaven a repartir les armilles. Alguns passatgers ja s'havien llançat a l'aigua i nadaven cap als bots salvavides. Un dels tripulants li va lliurar una armilla i li explicava com se l'havia de posar, mentre que ell sense prestar-li massa atenció, mirava el seu rellotge amb preocupació, no estava segur de que hagueren passat les dues hores de la digestió.
Clar, es que els enfonsaments haurien d'estar apuntats a l'ordre del dia o en el taulell d'activitats per fer els càlculs pertinents... :P
ResponEliminaPrioritzar, aquell gran verb...
ResponEliminahi ha gent molt metòdica i que no es vol saltar les regles ni en cas de forces majors
ResponEliminaBuf, quant de mal ens han fet els consells dels pares
ResponEliminaEl problema era el tall de digestió després de dinar, no el sol que cau a aquella hora... Quants anys hem viscut (i potser hi seguim vivint) en la ignorància i la desinformació...
ResponEliminaInnocent, li feia por de morir d'un tall de digestió i no pensava que estava a punt d'ofegar-se pel naufragi...
ResponEliminaTriar la forma de morir-se, curiós!
ResponEliminahe, he, he... hi ha tanta gent així!!! Metòdics fins a la mort!!!
ResponEliminaQue bo! Jo sóc de les persones que ho compleixen al peu de la lletra.
ResponEliminahahahahaha... mireu de visualitzar l'escena, és boníssima!!
ResponEliminaMai de la vida he fet cas d'aquesta "norma"... (algun dia potser em passarà alguna cosa i ja no riuré tant) :-DD