diumenge, 1 de setembre del 2013

Fugida de cervells

Allò preocupant no era la fugida de cervells en si. El que realment preocupava els administrats d'aquell país, era veure com els cervells se n'anaven sols, deixant la resta de la persona en el càrrec.

16 comentaris:

  1. Ahhh… això ens ajudaria a entendre moltes coses!
    Estic dempeus i aplaudint, Jp!

    ResponElimina
  2. Ha, ha, ha, ha, ha, ha... m'he fet un tip de riure i l'he llegit a la família i tot!!!

    Jo, dempeus i aplaudint i totalment d'acord que el teu cervell està en plena forma i no t'ha fugit enlloc.

    ResponElimina
  3. En el cas de la Chacón passa al revés. Se'n va el cos, perquè de cervell...

    ResponElimina
  4. Ostres, m'imagino la desfilada de cervells, un, dos, un , dos...Amb una pancarta que poses: cervells intel·ligents, busquen cossos que hi facin joc...

    ResponElimina
  5. I tants que en tenim sense cervell......que mai no podran marxar, ens els haurem de menjar amb patates.

    ResponElimina
  6. I on deu ser l'indret on fugen els cervells sols? jo hi vull viure també!

    ResponElimina
  7. no se que dir... serà que el meu cervell ha marxat i m'ha deixat aqui?

    ResponElimina
  8. A alguns el cervell els va fugir quan els van parir, abans d'ocupar cap càrrec. I per això els van escollir, òbviament.

    ResponElimina
  9. Això de la fugida de cervells sempre m'ha evocat uns cervells solts volant, tal com has descrit més o menys al micro. Divertit! ;)

    ResponElimina
  10. Crec que per fi acabe d'entendre el funcionament del país, gràcies!

    ResponElimina