dimarts, 24 de setembre de 2013

Infraestructures

Els veins d'aquell poble solien sortir al carrer a açò de les set, quan el sol ja no pegava. S'asseien a la porta de casa per distraure's veient els cotxes, mai no perderen l'esperança de que un dia tornarien a passar.

6 comentaris:

  1. "Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni cap estació."

    ResponElimina
  2. Ostres, aquest minirelat també lligaria amb la ruta 66

    ResponElimina
  3. Viure d'il·lusions, també és agradable...

    ResponElimina
  4. També s'hi devia estar bé, sense cotxes... quina pau!!!

    ResponElimina
  5. Potser abans de passar més cotxes veuran passar els tancs que venen cap aquí, si fos el cas que ens avisin

    ResponElimina
  6. A mi m'agrada que els cotxes passin ben lluny de casa.

    ResponElimina