dimecres, 25 de setembre de 2013

Canvi d'estat

Quan es llevà li va sorprendre gratament, que ja no li fera mal l'esquena, ni els genolls, ni el cap. No hi ha res com dormir tota la nit d'una tirada, pensà mentre mirava cap al rellotge que hi havia damunt la tauleta. Caminà lleuger pel passadís cap al quart de bany com si anara patinant. Va entrar-hi, i per inèrcia, es va posar davant del vàter, ui!, ara no tinc ganes! Encara no s'havia adonat de que en el mirall ja no es reflectia la seua figura.

8 comentaris:

  1. i no va notar que portava el llençol per sobre?

    ResponElimina
  2. Mira que em feu morir de riure entre tots dos!!!

    Diu que a partir d'una certa edat si no et fa mal res és que estàs mort... la teva història ens ho confirma. Ara ja ho sabem segur!

    ResponElimina
  3. I tant que havia canviat d'estat, de viu a fantasma, o a vampir, que tampoc es reflecteixen!!!

    ResponElimina
  4. Quin mal rotllo tu, això és com d'inici de pel·li de por!

    ResponElimina
  5. No es veu al mirall… doncs tot això que té de guanyat, no? Jo hi ha matins (gairebé tots, per ser més exacte) que ja ho signaria, no trobar-me aquell careto mirant-me.

    ResponElimina
  6. Llevar-se i no tenir pipí ja és mal senyal...

    ResponElimina
  7. Dormir d'una tirada és com desaparèixer?

    ResponElimina
  8. només faltaria que un cop mort encara tinguessim mals, no fotem!

    ResponElimina