dilluns, 9 de setembre de 2013

Un pas endavant

Com a tots els xiquets de la seua edat, li feia una mica de por llançar-se a l'aigua des del trampolí. Però aquell dia, després d'adonar-se de que res de mal li passaria, estava decidit a donar aquell pas endavant que l'alliberaria del seu temor per sempre. Al cap i a la fi, ja s'havia fet gran i no li pararia bé tornar a baixar per l'escaleta sense saltar. Els seus dos germans l'observaven i potser si saltava, l'hi acompanyarien.

Aquest és el 16è de la cadena i enllaça amb el garbi24.



22 comentaris:

  1. I com m'agrada allargar tant com puc el braç, per donar la mà al País Valencià i a la seva gent, ferma i lluitadora!

    Gràcies JP!

    ResponElimina
  2. Entre tots ho farem tot, si hem de saltar fem-ho ja. Bona diada encara que no us deixin massa....

    ResponElimina
  3. Res no em faria més feliç que els dos germans ens acompanyessin!

    ResponElimina
  4. De vegades només cal que n'hi hagi un de valent perquè els altres s'hi tornin. Algú ha de fer el primer pas endavant, els altres el seguirem.

    ResponElimina
  5. Si no pot ser tots de cop, ho farem mica en mica... els germans és bo que estiguin a propet...

    Gràcies per apropar-te.

    M'emociona sempre la muixeranga... i aquests 4 pilars ... i l'estelada al fons amb el retrat de Fuster.
    Buf! quin vídeo més i més bonic!!!

    Però he de tocar de peus a terra i endur-me l'enllaç del post que és el que he vingut a buscar. :)

    Un petó de bona nit.

    ResponElimina
  6. Ostre, el meu no sé amb qui enllaça, i mira que em vaig apuntar fa temps.

    ResponElimina
  7. Dius moltes coses en molt poques línies i això és un mèrit en aquests temps del twitter.

    Estarem atents a aquests germans, a veure si salten...

    ResponElimina
  8. "Els seus dos germans l'observaven i potser si saltava, l'hi acompanyarien."

    Aquest post toca la fibra... magnífic, Jotapé, tot: text i vídeo!

    ResponElimina
  9. I si no salten alhora la força del primer els acompanyarà fins que els hi sigui l'hora.

    Bona diada!!!

    ResponElimina
  10. Donem-nos les mans i fem un gran salt!!! Bona diada!

    ResponElimina
  11. A casa estem arrossegant el meu nebot, que d'entrada no volia venir a la Via. L'èxit du a més èxit.

    Molt maca aquesta entrada.

    ResponElimina
  12. Tots junts saltant per les coses positives i evitant saltar on no toca...

    ResponElimina
  13. Salutacions des del punt anterior de la cadena!
    Feliç diada!

    ResponElimina
  14. Una bona metàfora, aquest post, i ben actual, de vegades cal ser valent i tirar-se del trampolí, encara que no ho veiem gaire clar...Sempre ens pot ajudar veure saltar algú davant nostre...
    Bona diada.

    ResponElimina
  15. Una bona metàfora, aquest post, i ben actual, de vegades cal ser valent i tirar-se del trampolí, encara que no ho veiem gaire clar...Sempre ens pot ajudar veure saltar algú davant nostre...
    Bona diada.

    ResponElimina
  16. Una bona metàfora, aquest post, i ben actual, de vegades cal ser valent i tirar-se del trampolí, encara que no ho veiem gaire clar...Sempre ens pot ajudar veure saltar algú davant nostre...
    Bona diada.

    ResponElimina
  17. Botarem també, potser una mica més tard, però per ganes no serà.

    Una aferradeta!! :)

    ResponElimina
  18. Tirem-nos-hi de cap!!! Bona Diada!

    ResponElimina
  19. tinc la sensacio de que on no arribin els meus braços arribaran els dels meus germans...
    bona diada !!

    i gracies per esser-hi

    ResponElimina
  20. Magnífic, com sempre. Salut i endavant, Jp!

    ResponElimina
  21. Molt bona metàfora. Enllaçats serem més forts i valents.

    ResponElimina