dijous, 23 de maig de 2013

Desinterés (cont.)

Com que no semblava que el gos anava a molestar-se en donar-li cap consell, una amiga li va suggerir comprar-se un lloro, i així ho va fer. Però això no va servir de res. El lloro es passava el dia lladrant, cosa previsible per altra banda, ja que lladrucs era l'únic que escoltava a la botiga d'animals. El gos tampoc no li contestava al lloro, no se sap si també per desinterés o perquè no entenia els lladrucs per l'accent caribeny tancat que tenia.

11 comentaris:

  1. Potser l'entenia molt bé malgrat l'accent caribeny, he, he, he... (m'ha encantat això de l'accent caribeny tancat) i només repetia les bajanades que se senten tant, darrerament...

    ResponElimina
  2. Quina bona continuació! Incomunicació total :D

    ResponElimina
  3. a veure di el lloro parlava Lapao....

    ResponElimina
  4. demà que serà? un peix? una tortuga? un hamster?

    ResponElimina
  5. ...això va camí de convertir-se en un zoològic d'incomunicació

    ResponElimina
  6. I perquè no denama consell financier a la Caixa, segur que allí l'enserronen, ai vull dir assessoren!

    ResponElimina
  7. Fotut, fotut ho veig si no aprèn els lladrucs caribenys, més per l'amo que pel gos!!

    Ja et vaig dir que al gos se li havia acabat la paciència, fixa't ara amb el lloro!!

    Molt bona tarda!

    ResponElimina
  8. Crec que aquesta casa necessita un mediador-animador socio-animal...

    ResponElimina
  9. Ui, quin galimaties...No sabia que en el llenguatge animal, també hi havia variacions dialectals...

    ResponElimina