dilluns, 13 de maig de 2013

L'enemic i la història

El pitjor que té ser l'enemic, és que sempre quedes molt malament en les pel·lícules i en els llibres.

9 comentaris:

  1. Estiguis en un bàndol o en l'altre!!

    Bona tarda, amic!! ;)
    Aferradetes.

    ResponElimina
  2. I quasi sempre acabes palmant cosit a trets o amb un ganivet al coll.

    ResponElimina
  3. Però l'enemic mai és un de sol, com a mínim dos...

    ResponElimina
  4. Home, sempre, sempre, no. A les paròdies telefòniques d'en Gila resultava força simpàtic: "Hola, está el enemigo? Pues que se ponga."

    ResponElimina
  5. Pots ser enemic de qui vulguis, excepte de l'autor o del director ;)

    ResponElimina
  6. Bé, tu no t'has de preocupar per això, eh? Tu no ets enemic, els enemics ... ja s'espavilaran!!!

    ResponElimina
  7. Ja se sap, la història l'escriuen els enemics del enemic.

    ResponElimina
  8. JO tinc enemics cordials. D'aquells que foten tant mal com una agulla clavada als sostenidors ;)

    ResponElimina
  9. hehehehe, a més són els més lletjos :-P

    ResponElimina