dilluns, 27 de maig de 2013

Les ombres enlairades

Una vegada em contaren que va ser en un dia molt ventós que la gent, malgrat el sol fort que feia, anava pel carrer sense ombra. Així que un eixia de casa, l'ombra se li escapava enlairant-se per la força del vent, i quedava atrapada en un remolí, girant com si fos un paper o una bossa de plàstic. A l'endemà el vent ja havia calmat, i cada ombra esperava a la porta de casa per tornar a enganxar-se a l'amo quan n'isquera. Però, com és possible que cada ombra sapigués com tornar a sa casa si mai no ho havia fet a soles?

(Inspirat per l'Helena Bonals)

15 comentaris:

  1. Molt curiós. M'ha recordat un conte que vaig llegir de petit que es deia "el lladre d'ombres" on un detectiu havia d'esbrinar perquè a algunes persones els havia desaparegut l'ombra.

    ResponElimina
  2. Homeeee, duien un gps! A dia d'avui tothom en té un!

    ResponElimina
  3. Potser s'havia escapat altres vegades mentre l'amo dormia...

    ResponElimina
  4. Dràcula, tot és cosa del comte...

    ResponElimina
  5. Ah, marxarà l'ombra, però ens seguirà l'aura.

    ResponElimina
  6. L'ombra és el que hi ha darrere del poema. Si la perds, no vol dir que no la puguis recuperar. Encara que sigui en un altre poema amb el mateix interior.

    Estic contenta que t'hagis inspirat en mi!

    ResponElimina
  7. Fàcil, l'ombra sempre segueix la inspiració i així no es perd mai.

    ResponElimina
  8. Per la olor moltes podrien reconèixer l'amo....el que no entenc és perquè hi volen tornar.

    ResponElimina
  9. Mai ho havien fet a soles, però sí moltes vegades acompanyades de l'amo... havien après el camí... són llestes les ombres :-))

    ResponElimina
  10. Potser anaven tirant pedretes, per retrobar el camí... Sí, ja sé que al conte tiraven molles de pa, però algú se les cruspia !

    ResponElimina
  11. Perquè no n'hi ha cap igual com no hi ha cap persona que ho sia??

    T'ha sortit un escrit molt poètic, m'agrada!!
    Una aferrada.

    ResponElimina
  12. :) M'ha agradat molt aquest conte...

    ResponElimina
  13. les ombres son més espavilades del que ens pensem, segur que tramen alguna cosa!

    ResponElimina