divendres, 10 de maig de 2013

Babel

—Hola bon dia! Volia un cafè, per favor.
—Perdó? Com diu?
—Que volia una cafè.
—Ho sent, però no li entenc. Açò és Aiguaviva, eh? Pot parlar-me en lapao?
—Perdone'm! Com que vinc de Forcall, no me n'havia adonat. A veure ara: Bon dia! Volia un cafè, per favor.
—Ara sí. Bon dia, senyor! Ara mateix li'n pose un. Com el vol?

11 comentaris:

  1. La situació que s'ha generat és totalment tan absurda com la que tu descrius aquí.

    ResponElimina
  2. Es que entre el Lapao i Lapapyp hi ha tot un món, molt poca gent té la capacitat d'entendre els dos a l'hora.

    ResponElimina
  3. A tot això el Lapao és una llengua parlada al sud de la Xina. Així que quan diu "pot parlar-me en Lapao?", s'arrisca a escoltar paraules en un idioma ben estrany, que no estic segur que sigui capaç d'entendre.

    De tota manera, s'agraeix trobar persones com les del teu relat. D'altres, amb un tarannà diferent, haurien contestat "A mi me hablas en Lapolla*!"

    *Lapolla: Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón".

    ResponElimina
  4. Ostres, tu el lapao! com s'entén de bé!!!! aquests xinesos tenen cops amagats... ;)

    ResponElimina
  5. Tot plegat només té un nom: ignorància.
    Com que no els interessa preguntar als filòlegs sobre la diferència que hi ha entre una llengua i un dialecte, prefereixen fer el patètic davant la societat dient que parlen Lapao.
    Ignorància supina!!

    ResponElimina
  6. Això em sóna a : "quan algú no sap què fer, el gat pentina"...

    ResponElimina
  7. :) x no :(

    Ha quedat clar?

    Aferrades!


    ResponElimina
  8. +2. És que són la repera (Referèndum especial per estrényer racionalment l'animalada) :D

    ResponElimina
  9. Jo voldria aprendre el Lapao, mes que res per si qualsevol dia em dona per creuar fronteres!

    ResponElimina