 |
| M.C. Escher, Relativitat, 1953 |
—Però, quines hores de tornar són aquestes? Et semblarà bonic això?
—Quines hores... quines hores? Tu no saps el que em costa trobar la porta de casa des que ens hem mudat a aquestos bungalows de la platja.
|
| M.C. Escher, Relativitat, 1953 |
Però si deu ser súper pràctic!!
ResponEliminaTantes portes, tantes escales... cada dia una aventura! I més si a sobre estan al costat de la platja, una meravella!!
Jo el que no veig clar es això de pujar-les per sota
ResponEliminaNo puc parar de riure, només se't podia acudir a tu aquesta sortida ;)
ResponEliminaAra no sé quin va després. M'estic fotent un embolic!
ResponEliminaBona excusa...si cola!
ResponEliminaI Bon relat!
Oh! I encara si aconsegueix trobar-la, perquè el que és jo... no trobaria res de res :-DD
ResponEliminaUn càmping molt atapeït, doncs, no hi ha manera de trobar la teva parcel·la!
ResponEliminaClar, puges unes escales i et trobes amb lo socorrista, i d'una cosa vas a l'altra ;))
ResponEliminaDesprés de llegir el relat et tornes a mirar el dibuix i és ben veritat, així no hi ha qui arribi a casa!
ResponEliminaÉs que hi falta senyalització...S'ha de comprar un GPS...
ResponEliminaAquest home té raó... Encara que podria ser com aquell acudit de:
ResponElimina- Mama, mama, me he perdidio.
- Anda niño vete a tu casa!
he, he, he... hi ha arquitectures ben complicades...
ResponEliminaRECTIFICACIÓ:
ResponElimina- Mama, mama, en la escuela me llaman despistado.
- Anda niño vete a tu casa!
Set portes, set panys...no hi ha pèrdua!! Però és cert, qui no vol arriba, no arriba mai!!
ResponEliminaMolt bona excusa!! :)
Aferradetes.
Sí, i a demès cada porta té la seva clau.
ResponEliminaOsti, aquesta excusa sí que "cola"
ResponEliminaDoncs jo no tinc tan clar que l'excusa coli, potser havia pres més del compte i ho veia de totes formes. :)
ResponEliminaaplaudiments!
ResponElimina