Corbes perilloses

Tot i ser una nit clara de lluna plena, la carretera presentava un aspecte misteriós. Potser era la suggestió que poc a poc s'havia apoderat d'ell. Tornava d'haver estat sopant a la casa que uns amics tenien a la muntanya. Per alguna raó, li vingué al cap la història que un company de la facultat va contar, en una de tantes nits en què s'aplegaven per estudiar. Parlava d'una noia que feia autostop les nits de lluna plena, i que quan un conductor la pujava al cotxe, després de recórrer uns quilòmetres, aquesta l'avisava de la proximitat d'un revolt molt perillós on ella, anys enrere, es va matar en un accident; dita la qual cosa, desapareixia sense deixar rastre. Encara que ningú del grup d'estudi creia en aquestes històries, la veritat és que tothom va acabar espantat aquella nit.

Anava pensant en què faria si aquella nit es topara amb alguna persona per la carretera. Passaria de llarg? Pararia? I si fos la noia morta? Però, quina idea més absurda! Si això no són més que llegendes. De sobte, els llums del cotxe van il·luminar una figura humana. A mesura que s'hi apropava, va veure que es tractava de la figura d'una dona. En veure-la, el cor va començar a bategar-li descontroladament. Volia accelerar i eixir-ne fugint, però alguna cosa dins seu va fer que es detinguera. Temorós va baixar una mica el cristall de la finestreta. Només uns quatre dits, el suficient per a poder parlar, cosa imposible amb el nus que se li havia format a la gola. La dona es va apropar lentament al cotxe i li va clavar la mirada per l'obertura del cristall. Hola guapo! Vols que ens ho passem bé una estona?