Ho va fer tot d'una manera molt subtil. Passet a passet, amb moviments quasi imperceptibles, s'apropava al pardalet. De tant en tant, s'aturava i mirava cap a dalt dissimulant, mantenint la presa confiada. Després, molt sigilós continuava l'aproximació. Ningú s'ho esperava, amo i pardal es van sobtar, quan el gat va saltar i contra tot pronòstic els va llançar dues preguntes.
Esperem que ningú no responga a les paraules amb els canons i es carreguen el gat, esperem que no passe això, perquè quan has viscut tant com jo ja no t'estranya pràcticament res.
ResponEliminaVicent
el més important és si varen poder contestar si si
ResponEliminaSí i Sí... :)
ResponEliminaSom un país sorprenent.
ResponEliminaNo em queda clara la metàfora. Ara, que si considerem que gat en anglès és CAT... però que hi pinta l'anglès aquí? Ah, sí, allò del Yes, we can.
ResponEliminaDisculpin, em faig vell i se'm barregen les coses al cap...
A mi tampoc. Hauríem de preguntar-li al Monago.
Eliminasom complicadets ves!
ResponEliminaD'això es tracta, de sorprendre el personal, amb dues preguntes molt creatives! Ben igual com el teu conte.
ResponEliminaDiuen que els gats són molt independents, a veure quines preguntes fa... :))
ResponEliminaMolt polític aquest gat, i esperem que també sigui independentista, he, he...
ResponEliminaMentre no siguin dos castanyots...
ResponEliminaM'agrada, this CAT :-))
ResponElimina