divendres, 1 d’agost de 2014

La renda


Vingueren a l'hora de dinar l'últim dia de la collita. Com ja els esperàvem, els havien portat copes de casa, la gent fina no beu a galet del porró —a nosaltres tant ens fa, al cap i a la fi, això facilitava les coses—. Ens digueren, com feien tots els anys, que haurien d'apujar-nos la renda per no sé què qüestions de costos d'oportunitat, i que ja podíem donar les gràcies a que eren bones persones que no acceptaven les ofertes de compra que rebien per aquelles terres, tot i no meréixer-nos-ho. Com sempre, se n'anaren sense acomiadar-se. Al cap de tres dies un caçador trobà el cotxe amb els tres cossos, estavellat en un barranc. No cal dir que nosaltres no vam tenir res a vore en aquell desgraciat accident.

11 comentaris:

  1. Ja et trobava a faltar... ;). Estava a punt de posar-te "falta" :D te n'has. Lliurat pels pèls.

    Gracies, Jp, per participar, amb un relat dur i consistent. Diferent de tots.
    Un bon relat.

    Hi ha accidents que a cops no són tan desgraciats com semblen a primera vista... ;)

    ResponElimina
  2. Sí, és així, de tant en tant la culpa mata.

    Vicent

    ResponElimina
  3. No no, res a veure, aquí ningú sospita res, només faltaria!

    ResponElimina
  4. Ressona pels camps una estrofa del "Cant dels Maulets":

    ...."els peixos en l´aigua i els amos al clot...."

    ResponElimina
  5. hooome els anaven a pujar la renda .....això els passa per dolents

    ResponElimina
  6. Una mica sospitós si que ho sembla...No es pot abusar de la pobra gent.

    ResponElimina
  7. S'haurà d'analitzar què portava el vi. És molt sospitós l'accident, sembla tot molt preparat. fantàstic Jpmerch

    ResponElimina
  8. Són coses que passen, el vi, la calor, la somnolència...un conjunt de circumstancies desafortunades.

    ResponElimina