dimarts, 12 d’abril de 2011

Carril per a persones que van a peu, ja!


Al principi dels temps les persones caminaven per les voreres amb tota tranquil·litat i vivien en equilibri amb el seu entorn.

Després arribà la bicicleta i aleshores hagué de classificar a les persones en vianants i —persones que van a peu— ciclistes, —persones que van en bicicleta—. A aquestes últimes se les havia de protegir de un tercer tipus, dels conductors que són els que van en cotxe.

Per a protegir els ciclistes dels conductors es van inventar els carrils bici, —on només podien anar les bicicletes— que havia que fer-los llevant-los un tros de vorera als vianants. Les bicicletes creixien i es multiplicaven i amb els carrils bici ja no hi havia  prou. Llavors aquests vehicles començaren a envair tota la vorera. De mica en mica l'espai útil del vianant es redueix.

Com les coses sempre tendeixen a empitjorar, ara ve la ministra Pajín i diu que des d'ara en davant està prohibit fumar en espais tancats. Els amos de bars i restaurants posen el crit al cel, i diuen que això no pot ser, que la gent ja no vol anar al bar si no es pot fumar una cigarreta mentre es pren un café, que els baixaran els ingressos i hauran de plegar.

Però algú del ajuntament diu:
—Per què no els deixem que munten terrasses al carrer? La gent podrà fumar i nosaltres recaptar més per les terrasses.

I què passa? Doncs que el poc espai que li quedava al vianant a la vorera se l'enduen les terrasses.

I al pobre vianant no li queda una altra cosa que demanar: Carril per a persones que van a peu, ja!

12 comentaris:

  1. Tot seria més fàcil si ens sabéssim respectar, deixar cadascú on li toca. Però no és així, ni de bon tros. Cadascú fa el que vol, i per això tot està fora de lloc. Aviat veurem cotxes als carrils bici. Potser llavors els vianants podrem anar per la calçada.

    ResponElimina
  2. Quan s’han de compartimentar tant les coses... malament. De totes maneres jo sempre havia cregut que les voreres eren pels vianants, en tot cas són la resta, bicis, motos, cadires els que s’ha d’adaptar a ells. Al carrer de la foto encara hi ha espai que ha vegades és el vianant el que ha de baixar al carrer per poder caminar.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  3. Té més raó que un sant!. I no suporto als ciclistes que van per la vorera!

    ResponElimina
  4. Per no parlar dels ciclistes que pensen que el carril bici és per a ells sols... Als trams que el carril bici està entre la resta de la vorera (per a vianants) i el semàfor, a vegades t'exposes a que un fittipaldi se t'emporte per davant

    ResponElimina
  5. I ningú desitja la mort dels monopatinadors, o com diuen, els esquèiters? Jo sí.

    ResponElimina
  6. Al costat de casa meva hi ha un carril bici que sempre està buit, els ciclistes van per la vorera que és més ample... i a sobre tenen els sants collons de fer sonar el timbre peruqe han de passar. Cabrons tots!

    ResponElimina
  7. Gràcies pels vostres comentaris.

    Bé, veig que els ciclistes que van per la vorera no gaudeixen de molta simpatia. Ací a València, tinc entés que està prohibit, però jo no he vist mai cap guàrdia urbà posant un multa per açò a ningú.

    Na Llesca ha introduït un altre tipus, però aquests mereixen un capítol a banda. Ahir en vaig veure un pel carril bus i ja grandet.

    ResponElimina
  8. Sí, sí... hi ha un trosset de vorera buida... allí, al fons... petit i estret però... podem passar!!... justet... entre els arbres, els contenidors, els fanals, les terrasses... gairebé no es veu però és vorera!! Anem per allí vianants!!

    ... anem...

    ...

    ohh!! és ple de cagades de gos!!

    ResponElimina
  9. Assumpta.M'ha fet molta gràcia el teu comentari. D'ací en davant me'n recordaré quan passe pel carrer de la foto i en comptes de posar-hi cara d'emprenyat hi aniré somrient.

    ResponElimina
  10. Que encara no teniu el carril persona a la teva ciutat?! Si que aneu atrassats...

    ResponElimina
  11. Qué bó i qué cert el que dius, al final els vianants ens haurem de quedar tancats a casa!

    ResponElimina