dimecres, 11 d’abril de 2012

243è Joc Literari. Benvolgut diari...

Aquesta és la meua participació al 243è Joc Literari d'en Jesús M. Tibau.

11 d'Abril de 2012

Benvolgut diari:

Hui ha estat un dia dur, molt dur. Tot just m'he llevat i ja han començat els problemes. A meitat de la dutxa, s'ha acabat la bombona de butà. Quan m'estava preparant el desdejuni, m'han cridat per telèfon, m'he descurat i se m'han cremat les torrades. Anit, em vaig deixar els llums del cotxe encesos i me l'he trobat sense bateria. He hagut de cridar a l'assegurança perquè m'enviaren una grua i m'he assabentat que m'havien donat de baixa per falta de pagament. He pres el metro per anar a la feina  i ha pujat l'acordionista. En arribar a la feina m'ha cridat el cap al seu despatx per dir-me que era un dels afectats per l'ERO que havien presentat. Quan he tornat a casa m'he trobat l'ascensor espatllat i he hagut de pujar els dotze pisos a peu. I per arredonir el dia, no hi havia cervesa fresca a la nevera. Per no escoltar la matraca que em donaven dona, fills i amics dient-me que ja no em parava bé, ahir vaig abandonar el xumet penjat en una tanca. Si no vaig ara mateix a recuperar-lo em posaré a plorar, i jo ja sóc gran per a això.

12 comentaris:

  1. Últimament es veu que està molt de moda abandonar xumets a les tanques, vigila no et confonguis :)

    ResponElimina
  2. És que trobar-se l'acordionista pot provocar tota mena de danys col·laterals... Que vagi a cercar el xumet i l'erosioni de tant succionar-lo.

    ResponElimina
  3. Em sembla que per més que xumi no aconseguirà res de res... D'altres ja li n'han tret tot el suc.

    ResponElimina
  4. Em solidaritze totalment. A mi em va costar moltíssim deixar-lo; de fet, sense l'ajuda del magnífic "Deixar de xumar és fàcil", de la doctora Maggie Simpson, crec que no ho hauria aconseguit...

    M'he pres la llibertat de triar-te com un dels meus blogs preferits (pots fer una ullada al meu): amb els temps que corren, cada somriure val el seu pes en or. Salut!

    ResponElimina
  5. Boníssim conte, Jp, m'encanta com sempre i em fas somriure com sempre.

    ResponElimina
  6. Molt depriment tot plegat! A vegades necessitem un xumet metafòric.

    ResponElimina
  7. jo sempre porto un xumet de recanvi a la butxaca per si de cas, ho vaig tenir clar el dia que també el vaig descuidar

    ResponElimina
  8. Ostres, què és bo, JOTAPÉ!! Me l'havia perdut!!... Quina sort que l'he recuperat! (com tu el xumet... va ves a buscar-lo)

    ResponElimina
  9. M'has fet riure!! A mi la "pipa" me la feien donar als Reis aquells que diuen que vénen de l'Orient, però no ho vaig veure massa clar, i la vaig entregar als gegants de la ciutat! Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  10. Una vegada vam haver de tornar a casa perquè ens el vam descuidar. Sort que érem a 5 km, que si no...

    ResponElimina