Tenia un caràcter inestable fins al punt, que podia en un moment determinat, mostrar-se com una persona tranquil·la i sense motiu, tornar-se agressiva en un tres i no res. Recorde una vesprada d'estiu que estava plàcidament assegut al porxo llegint una novel·la i de sobte, amb una violència extrema, d'una manotada contra la tauleta que tenia al costat, va aixafar una mosca que no parava de sobrevolar-li el cap.
Home! és que les mosques poden ser molt pesades, eh? :D
ResponEliminaEra una mosca collonera, segur
ResponEliminaA mi també em diuen que sóc inestable, però això encara no ho he fet mai. Començaré a practicar... plas!
ResponEliminaNo crec que fóra un cas de violència gratuïta: avui en dia ningú dóna res de franc.
ResponEliminaUi,quin rampell! Pobra mosca, segurament ella també estava interessada en la novel·la.
ResponEliminaA la mosca li interessaba fins quin punt era inestable, i ho va comprovar.
ResponEliminaAferradetes!
Això són reflexos!!!
ResponEliminaCrec que la mosca va suposar un clímax en la novel·la :DD
ResponEliminaUn petonàs!